Una de les sensacions mes presents que tinc de les tardes d'estiu a la Selva o a la Garrotxa és la de les tardes d'agost amb tempesta d'estiu inclosa.
La sensació de xafogor que és va esvaint a mida que plou substituïda per una frasqueta que fa que, per breus moments, la teva ment s'oblidi de que es a l'estiu i et transporta als inicis de la tardor.
Els cinc sentits intervenen en l'experiència:
la visió de l'aigua als carrers, bassals que es van formant i que acabada la tempesta podran ser trepitjats com a joc de tarda de la mainada.
El tacte de la pluja, mullada (com és obvi) pero fresca, contrastant amb l'escalfor del migdia que ja ha passat.
El soroll de les gotes quan cauen al terra i xoquen contra els vidres. Aquell so que avisa de que quelcom està passant i que cal prestar atenció a l'experiència.
El gust de l'aire humit i fresc. I el millor, tastar l'aigua que ens regala el cel per donar a la boca també l'oportunitat de gaudir de la tempesta.
I finalment l'olor. Potser aquest és el sentit que gaudeix mes de la pluja. L'olor de terra molla és un dels olors mes característic del mes d'agost. Una olor que actua de verdader bàlsam pels que no ens agrada la calor excesiva. Una olor que ens diu que l'estiu comença a baixar la guarda i que ens porta l'esperança de que la tardor ja comença a deixar-se entreveure.
